L'obligatorietat del registre de jornada laboral per a empleades de la llar: una anàlisi tècnica i informativa
Jurisprudència que avala la importància de portar un control fiable en les empleades de la llar en funció de la seva jornada.
L'obligatorietat del registre de jornada laboral per a empleades de la llar: una anàlisi tècnica i informativa
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat que les empleades de la llar han de registrar la seva jornada laboral diària, alineant-se amb la normativa europea que garanteix la possibilitat de monitoritzar de manera objectiva i fiable les hores de treball realitzades. Aquest pronunciament respon a una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que analitzava l'acomiadament d'una treballadora domèstica a temps complet.
Context legislatiu i antecedents
El maig de 2019, el TJUE ja havia establert que tots els Estats membres han d'imposar a les empreses la implementació d'un sistema objectiu, accessible i fiable per registrar la jornada laboral diària dels treballadors. Aquesta sentència coincideix amb l'entrada en vigor a Espanya del Reial decret llei 8/2019, que regula el registre horari i obliga les empreses a documentar l'entrada i sortida dels seus empleats. Tanmateix, la normativa espanyola vigent fins aleshores excloïa els ocupadors domèstics d'aquesta obligació, cosa que ha estat considerada contrària al dret europeu per part del TJUE.
Posició del TJUE sobre el registre horari
El TJUE destaca que l'incompliment d'un sistema de registre horari priva les treballadores de la llar de la possibilitat de determinar el nombre d'hores treballades i la seva distribució en el temps, vulnerant els seus drets. Aquesta situació també impedeix un control adequat per part de les autoritats laborals. Tot i que el tribunal reconeix les particularitats del treball domèstic, com la dificultat d'aplicar certs principis de les relacions laborals tradicionals, emfatitza que aquestes especificitats no han de buidar de contingut les normatives europees relatives a l'organització del temps de treball.
Excepcions i particularitats del treball domèstic
En la legislació espanyola actual, el col·lectiu d'empleades de la llar es considera una relació laboral especial, regulada pel Reial decret 1620/2011. Aquesta normativa permet certes excepcions en matèria de registre horari, especialment en aspectes com les hores extraordinàries i el treball a temps parcial. No obstant això, el TJUE advoca per un marc més inclusiu que garanteixi drets equitatius per a totes les persones treballadores, incloent-hi les empleades de la llar.
En aquest sentit, el Ministeri de Treball i Economia Social ha manifestat la seva intenció d'adaptar la normativa nacional als estàndards europeus. Entre els plans ministerials s'inclou la regulació del registre horari en el Projecte de Llei de Reducció de Jornada, que abastaria tots els treballadors, incloses les empleades de la llar.
Implicacions per a ocupadors i treballadores
La implementació d'un sistema de registre horari en l'àmbit domèstic presenta reptes tant per als ocupadors com per a les treballadores. Alguns aspectes clau a considerar són:
- Sistemes accessibles i adaptables: Atès el caràcter del treball domèstic, el registre podria implementar-se mitjançant eines senzilles, com aplicacions mòbils, quaderns de registre o dispositius electrònics accessibles tant per a ocupadors com per a treballadores.
- Compliment normatiu: Els ocupadors hauran de familiaritzar-se amb les noves regulacions i garantir-ne el compliment. Això inclou mantenir un registre fiable i accessible, que pugui ser requerit per les autoritats competents.
- Drets de les treballadores: L'obligatorietat del registre horari contribuirà a reforçar la posició de les treballadores en casos de conflicte laboral, com acomiadaments improcedents o reclamacions salarials.
- Simplificació administrativa: És fonamental dissenyar processos que no representin una càrrega excessiva per als ocupadors domèstics, especialment en llars que no compten amb formació en gestió laboral.
Anàlisi del cas del País Basc
El pronunciament del TJUE s'origina en el recurs d'una treballadora acomiadada que va sol·licitar la nul·litat del seu acomiadament davant el Tribunal Superior de Justícia del País Basc. En primera instància, el Jutjat del Social número 2 de Bilbao va declarar l'acomiadament improcedent, condemnant els ocupadors a abonar els dies de vacances no gaudits i les pagues extres. No obstant això, el tribunal no va admetre la reclamació salarial basada en la manca de registre horari, argumentant que els ocupadors domèstics estaven exempts d'aquesta obligació.
Aquesta sentència va ser recorreguda, i el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va elevar la qüestió al TJUE, considerant que la normativa espanyola podria contradir la legislació europea. El TJUE va respondre que les disposicions nacionals que eximeixen els ocupadors domèstics de registrar la jornada laboral són incompatibles amb el dret europeu.
Perspectives futures
La sentència del TJUE suposa un avenç significatiu en la protecció dels drets laborals de les empleades de la llar. No obstant això, la seva implementació planteja interrogants sobre com equilibrar les obligacions dels ocupadors amb les particularitats del treball domèstic. Les claus per a una transició exitosa inclouen:
- Formació i sensibilització: Tant ocupadors com treballadores hauran de rebre informació clara sobre els seus drets i obligacions.
- Simplificació de processos: Les solucions tecnològiques han de ser intuïtives i de baix cost.
- Supervisió eficaç: Les autoritats laborals necessitaran mecanismes adequats per supervisar el compliment en l'àmbit domèstic.