AMPLIACIÓ DE LA INDEMNITZACIÓ D'ACOMIADAMENT PER INCLUSIÓ DE DANYS MORALS, EN SITUACIÓ D'I.T., D'ACORD AMB LA LLEI D'IGUALTAT DE 2022, BASANT-SE EN NOUS CRITERIS
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès una sentència rellevant en relació amb els acomiadaments en situacions d'incapacitat temporal i la protecció oferta per la legislació en matèria d'igualtat. Aquest pronunciament aborda l'abast de la Llei d'Igualtat de 2022 i la seva aplicació a l'article 55 de l'Estatut dels Treballadors, que regula els acomiadaments nuls.
El TSJC subratlla que el legislador, amb la Llei d'Igualtat, va buscar reforçar la protecció de les persones amb malalties, però aclareix que no va establir expressament que qualsevol acomiadament d'un treballador en situació d'incapacitat temporal constitueixi automàticament una discriminació per motius de salut. Perquè un acomiadament sigui considerat discriminatori en aquest context, el treballador ha d'aportar proves suficients que demostrin que la malaltia és la causa subjacent de la decisió empresarial.
Cas 1: Acomiadament per malaltia manifestada en incapacitat temporal
En el primer cas analitzat, el tribunal va concloure que hi havia indicis clars que l'acomiadament d'una treballadora estava directament relacionat amb la seva malaltia i la baixa per incapacitat temporal. L'empresa va decidir acomiadar-la només uns dies després d'iniciar la baixa mèdica, contractant una altra persona en el seu lloc i sense justificar arguments econòmics o organitzatius que avalessin la mesura.
Aquesta conducta empresarial va permetre deduir que la causa real de l'acomiadament era la malaltia, cosa que constitueix un acte de discriminació per motius de salut. Per tant, el tribunal va declarar nul l'acomiadament i va reconèixer una indemnització de 30.000 euros en concepte de danys morals, alineant-se amb les demandes de la treballadora.
Cas 2: Negativa a reincorporació després de la recuperació de la incapacitat
El segon cas implica una treballadora d'una empresa pública que, després de més d'un any de baixa per incapacitat temporal seguit de cinc mesos en situació d'incapacitat permanent, va recuperar la seva salut i va sol·licitar la reincorporació al lloc de treball. No obstant això, l'empresa es va negar a readmetre-la i va procedir a acomiadar-la.
El tribunal va determinar que aquesta actuació constituïa una vulneració greu dels drets de la treballadora i una discriminació indirecta basada en el seu historial mèdic. La negativa a permetre-li tornar al seu lloc després de recuperar-se va ser qualificada com un acte lesiu per a la seva dignitat i drets fonamentals. Per això, el tribunal va ordenar una indemnització de 60.000 euros per danys morals.
Reflexió sobre la protecció legal
Aquests pronunciaments ressalten la importància d'interpretar la normativa laboral i d'igualtat amb una perspectiva que garanteixi la protecció efectiva dels treballadors davant conductes discriminatòries. Encara que la Llei d'Igualtat no contempla de forma expressa que tot acomiadament durant una incapacitat temporal sigui nul, la jurisprudència demostra que els tribunals poden valorar indicis contextuals i conductes empresarials per determinar si hi ha discriminació.
Aquests casos també plantegen un debat sobre la necessitat d'ajustar la legislació per abordar amb més claredat situacions d'acomiadament vinculades a problemes de salut, evitant que els treballadors hagin d'assumir càrregues probatòries excessives per protegir els seus drets fonamentals.